Durant aquest 7 anys m’heu vist en moltes ocasions sortir aquí al davant i adreçar-vos unes paraules, a l’inici de les assemblees, a les trobades,.. Avui però, aquest moment és diferent i una mica més complicat per mi, se’m fa més costa munt, he de parlar de i i ho faig per acomiadar-me, ja que avui poso el punt final a la meva etapa com a president del MCECC després de 7 anys.

Deixeu-me fer una mica de memòria, aquesta historia comença ja fa quasi 29 anys endarrere, quan en tenia 11 i vaig marxar per primer cop de colònies d’estiu amb l’Esplai Apassomi a la casa de Colònies Montsant a Vilaller, encara puc sentir el pes de la motxilla a l’esquena, i recordo aquella gran aventura amb una tribu d’indis. Vaig quedar tan sorprès i entusiasmat de l’experiència que, quan a la tornada vaig baixar de l’autocar, el primer que vaig dir a la meva mare va ser: “L’any que ve vull tornar a anar de colònies!” En aquell moments no era conscient de tot el que havia après aquells dies, amb els companys i monitors/es, uns veritables exemples de compromís, i a més a més que aquell fet seria molt determinant per la meva vida. I així va ser vaig tornar de colònies els següents estius. Passat els anys, la responsable de l’Esplai Apassomi, en aquell moment la Montse Planella, que buscava monitors/es, em va fer l’enredada més gran que m’han fet a la vida. Vaig fer dos carreres en paral·lel: els estudis d’Enginyeria aeronàutica, que estava fent en aquell moment, i monitor a l’Esplai i a les Colònies. Una experiència única i irrepetible, que puc dir molt convençut que en gran part Soc com soc i faig el que faig per l’Esplai. Alguns de vosaltres segur que ja m’ho he sentit dir en altres ocasions però si jo fos metge receptaria als joves que fessin de monitor/a voluntari en algun esplai, és una experiència que no els deixarà indiferents, crec que no cal que us ho expliqui a totes i tots vosaltres.

El novembre del 2012 a l’Assemblea de Montserrat, la primera com a MCECC amb dimensió catalana vaig tenir la sort de poder iniciar la meva etapa al Consell Directiu, i dos anys més tard al gener del 2015 en una Assemblea a Calafell, vaig fer el pas d’entrar a la presidència prenen el relleu de la Maria València. D’aquella assemblea en va sortir un equip renovat amb nous membres i un nou equip de presidència en el que vam fer tàndem amb la Núria Martínez (a la qual agraeixo tot el compartit, après i la seva empenta i visió estratègica), fins que es va acomiadar a l’AGO del 2020 i va prendre el relleu en Joan Morte amb el que hem compartit aquests 2 últims anys molt marcats per la pandèmia.

Vull compartir amb vosaltres que soc un afortunat. Aquestes paraules em ressonen per dins una vegada i una altra. He tingut el privilegi de ser monitor/a de lleure del meu esplai, l’Esplai Apassomi, i això donar-me l’oportunitat d’ocupar la presidència del MCECC, som com som per les experiències que anem vivint, i per tant vull dir amb orgull que sóc d’esplai. I realment em sento afortunat per:

  • La dedicació d’aquests 7 anys al servei dels centres i clubs d’Esplai
  • La possibilitat de conèixer realitats molt diverses, dels quals he après moltes coses
  • Haver compartit experiències i moments de creixement
  • Haver tingut la possibilitat de fer que les coses passin i no veure-les
  • La responsabilitat assumida al MCECC, treballant per tots els centres i clubs d’Esplai amb encerts i errades, us demano disculpes per no saber donar resposta en algunes ocasions al que se’m demanava.

En aquesta vida, com amb l’Esplai o com els rectors a les parròquies estem de pas, crec que és una cosa que hem de tenir molt present, les persones passem i els projectes perduren, cal vetllar per què en el nostre pas i puguem deixar una part nostra, que els sapiguem cuidar i estimar i millorar-los en allò que puguem tot vetllant per la seva continuïtat. El Moviment és un projecte amb una evolució constant i la meva etapa en ell acaba avui, vull desitjar al nou equip de presidència que es crearà en els propers dies molta sort i encert en la seva tasca conjunta amb el Consell Directiu i l’Equip Tècnic. Acompanyeu els centres i clubs d’Esplai i els seus monitors/es a realitzar una tasca de qualitat i educativa pels infants i joves. Crec que el pla estratègic que es va generar orienta clarament l’acció amb els seus eixos IDENTITAT, PERSONA, ESPLAI i XARXA.

Consiliaris i rectors la realitat de l’esplai en molts casos és propera a la frontera (allò de fer olor a ovella), a mi m’agrada definir-ho com aquest jardí de la parròquia, on tothom (creients o no creients) es pot sentir acollit i còmode, en una comunitat. A vegades per falta de coneixement i una certa impaciència és produeix un trencament i això vol dir allunyar un seguit de joves i famílies d’una comunitat parroquial. És una pèrdua pels joves i famílies i per la comunitat parroquial que l’acull. Consiliaris i rectors us demano que us estimeu els joves que us ha tocat acompanyar. De vegades no estimem prou el que tenim al voltant. És molt fàcil estimar els que són com nosaltres, però el repte és estimar tothom!

Monitors/es, responsables continueu amb aquest esperit de servei vers als infants i joves, formeu-vos, participeu de les vostres comunitats i no deixeu de recordar al vostre entorn la importància de l’educació en el lleure, encara que a voltes no ens ho reconeguin feu una tasca molt important i esdeveniu referents d’aquests infants. Recordeu els vostres centres i clubs d’esplai son la peça clau d’aquest Moviment.

Moltes, moltes gràcies m’heu deixat empremta i us portaré al cor, resto a la vostra disposició per ajudar en allò que necessiteu. I com diu el eslògan que tenim a les carpetes, dessuadores i samarretes Soc Monitor/a, Soc Moviment, Visca el MCECC i Visca l’Esplai

Una molt forta abraçada, us estimo

Xavi Nus i Garrell
President del MCECC del 2015 al 2022

0
    0
    Cistella de la compra
    La teva cistella és buidaTorna a la botiga
    Obrir WhatsApp
    1
    Et podem ajudar?
    Hola! Et podem ajudar? Parla'ns per WhatsApp!